El passat diumenge 12 de febrer de 2006 es varen inaugurar els nous condicionaments que han transformat les ruïnes de la vil·la romano-visigoda de Vilauba (Camós, Pla de l’Estany) en un jaciment visitable, apte per a rebre grups escolars o turístics.
De fet, ja feia dos anys des del 2004, que els arqueòlegs directors de l’excavació, Pere Castanyer i Joaquim Tremoleda, havien decidit aturar momentàniament els treballs arqueològics que s’hi desenvolupaven des de l’any 1978, gairebé sense interrupció, i dedicar els esforços humans i econòmics a la seva restauració i adequació per a la visita.
Val a dir, que bona part de la feina ja estava feta, perquè, regularment, cada any en acabar la campanya arqueològica s’esmerçava una part del pressupost a la consolidació dels murs i a la restauració de les zones més delicades. Però calia una campanya exclusiva de restauració que deixés la major part de la vil·la en bones condicions de conservació i, alhora, que la fes de fàcil lectura per part del visitant, cosa que ara s’ha aconseguit plenament.
La idea bàsica ha estat de remarcar sobre el terreny només dues de les fases d’aquesta antiga casa de pagès romana, la primera que abracés tota l’època alt imperial (s.I-III dC) i la segona que englobés l’etapa tardo-romana i visigoda (s.IV-VI dC), potser el moment més singular de Vilauba. En el primer període, la vil·la funcionava com a una masia on els amos hi vivien i s’explotava l’entorn (oli, cereals, bestiar). Durant el segon, Vilauba va passar a ser essencialment una gran explotació oleícola, amb tres premses d’oli funcionant a la vegada, amb les seves corresponents cisternes de decantació i els magatzems de grans gerres (dolia), on s’hi desava l’oli ja filtrat.
Per arribar en aquest objectiu, ha estat necessari eliminar algunes estructures malmeses i visualitzar els dos grans períodes de què parlem amb terres o graves de color diferent, que faciliten molt la seva comprensió. Un altre element essencial són els plafons explicatius que s’hi han col·locat. El més gran (fig.1) arran de les ruïnes per la banda oest, ens situa el jaciment en el seu entorn, les diferents fases de la vil·la i els objectes més destacables que s’hi ha recuperat. A l’interior de les ruïnes s’hi ha instal·lat quatre plafons més, aquests en forma de faristol baix, a les habitacions més interessants: un menjador amb estucs pintats; un rebost, curull de vasos ceràmics i d’objectes de bronze i ferro; una petita capella familiar, on es resava als déus de la casa (Lar) i de la prosperitat (Fortuna) i del comerç (Mercuri); i una de les premses d’oli.
Cal assenyalar que els plafons i faristols ofereixen tots una gran qualitat d’imatge, a més de textos comprensibles, cosa que facilitarà molt la tasca de difusió d’aquest nou parc o jaciment arqueològic visitable d’època romana-visigoda, que s’uneix així als ja existents per al paleolític a les coves de Serinyà i per al neolític a la Draga.