Es va dur a terme entre els dies 2 i 14 d’agost a la zona terrestre i del 16 al 28 d’agost a la subaquàtica. Aquest any no hem pogut fer coincidir en un mateix període les dues zones en excavació per problemes d’agenda del Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC). L’excavació s’havia plantejat com a una campanya per solucionar diversos temes pendents, tant a la part subquàtica com a la terrestre, abans d’enfocar la nova publicació del jaciment sobre l’etapa entre el 2000 i el 2004.
El projecte científic ha estat coordinat pel Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles (MACB) i pel Centre d’Arqueologia Subaquàtica-Museu d’Arqueologia de Catalunya (CASC-MAC) i dirigit pels arqueòlegs Àngel Bosch, Júlia Chinchilla, Antoni Palomo, Xavier Nieto i Josep Tarrús. El finançament l’han assegurat l’Ajuntament de Banyoles, el Museu d’Arqueologia de Catalunya i del Departament de Cultura .
S’ha comptat amb 8 estudiants a la zona terrestre i amb 8 submarinistes a la zona subaquàtica. Els primers procedien de les universitats de Barcelona, Autònoma de Barcelona i Rovira i Virgili de Tarragona. Els segons procedien de Girona, Barcelona, Valladolid. També va col·laborar a l’excavació una restauradora del Museu Arqueològic Cantonal de Neuchâtel (Suïssa)
A la zona terrestre s’han excavat uns 10 m2 al nord de la zona oberta l’any anterior dins de sector de més arran de l’Estany. La presència del nivell freàtic per sobre de la capa arqueològica ens assegura, en aquest sector, una magnífica conservació dels elements de construcció de fusta i també dels objectes fabricats en materials peribles. S’hi ha treballat amb l’ajuda d’una bomba elèctrica de drenatge, que ens va cedir l’any passat l’empresa Espa de Banyoles.
D’entre els materials procedents de les cabanes cal destacar algunes planxes, potser del paviment o de la coberta, i 34 pals o estaques clavades. Com cada any les troballes de restes alimentàries, tant vegetals (fruits, cereals i lleguminoses) com animals (fauna domèstica i salvatge) han estat molt nombroses, cosa que és un dels trets característics d’aquest jaciment. Quant a les manufactures, s’hi han recuperat les normals en un jaciment del neolític antic d’uns 7.200 anys abans d’ara, com ara la ceràmica a mà, les eines d’os (com una altra punta de sageta), les de pedra tallada i polida, les peces d’ornament (com un nou anell de banya) i les bases i mans de molí de pedra. A més d’aquestes cal destacar, però, les troballes de mànecs i estris de fusta: un vas petit, una agulla, una pala petita, un mànec- potser d’una aixa-, i un manyoc de cordes, fetes segurament amb fibres extretes d’entre l’escorça i el tronc d’un til·ler.
A la zona subaquàtica aquest estiu s’ha continuat excavant la platja neolítica situada al sud de la pesquera número 15. S’hi han recuperat 23 pals clavats de les cabanes d’aquest sector i diversos objectes interessants. Cal destacar-ne les eines de fusta (vas de roure, mànec d’aixa, fragment de cistell); els vasos ceràmics, força sencers i profusament decorats amb una petixina de càrdium; i també un punxó d’os, al costat de restes de fauna i de vegetals.