Ara fa just un any es van posar en contacte amb el Museu Arqueològic de Banyoles, els responsables del centre Paläon -Centre d’investigació i experiència llances de Schöningen (Alemanya, Baixa Saxònia)- per a demanar la cessió temporal de determinats exemplars de felí amb dents de sabre, Homotherium Latidens, per a complementar una exposició temporal dedicada a El caçador de l'edat de gel -felí amb dents de sabre- el perill mortal.
Els exemplars procedeixen del jaciment paleontològic d’Incarcal (Crespià) del període Quaternari inferior (1,3-0,75 milions d’anys). Les restes es troben entre els sediments dels embuts o dolines, els quals se’ls atribueix un origen càrstic. Es tracta de fòssils de grans vertebrats, herbívors i carnívors, però també de fruits, invertebrats, peixos, amfibis, rèptils i ocells. Entre els carnívors es troben restes de felí amb dents de sabre i destaquen quatre cranis, cinc mandíbules, vertebres i extremitats. El conjunt és dels més importants d’aquesta espècie a la Península Ibèrica i a Europa.
A Schöningen s’hi fan excavacions des dels anys 90s i el jaciment és reconegut per a la descoberta d’objectes de fusta d’ara fa 300.000 anys, entre les quals 9 llances i 1 javelina. Es tracta de les armes més antigues que mai s’han descobert i es relacionen amb l’home de Heidelberg. S’hi ha trobat fins a 20/25 cavalls esquarterats i restes de felins amb dents de sabre amb evidències de violència humana.
L’exposició, que s’inaugurà el passat 14 d’abril i que durarà un any, és fruit d’una col·laboració entre el Servei Estatal de Patrimoni Cultural de la Baixa Saxònia, la Universitat de Tübingen i el Museu Estatal de Prehistòria de la Saxònia-Anhalt. I a banda de les restes recuperades al jaciment de Schöningen, es compta amb diferents exemplars internacionals, originals i rèpliques, del Museu d’Història Natural de Londres, del Museu de Manchester, de la Universitat de Texas, del Museu Nacional de Kenya, del Museu d’Història Natural de Rotterdam així com també exemplars d’Atapuerca.
Des del museu s’ha cedit temporalment un fragment de mandíbula inferior, una dent canina i una dent inferior, originals, i una còpia del crani de felí amb dents de sabre que es troba la sala de paleontologia. Un cop rebuda la petició es va engegar un llarg procés burocràtic per a obtenir el permís de la Junta de Qualificació, Valoració i Exportació de Béns del Patrimoni Cultural de Catalunya i el permís d’exportació temporal de Patrimoni Històric Espanyol. Una vegada rebuda l’assegurança de les peces, el document de condicions de la sala d’exposicions temporals i l’itinerari del transport, les peces es van traslladar en avió acompanyades per personal del museu. Aquesta és una manera corrent d’assegurar-se que les peces arriben correctament al seu destí i que es dipositen correctament a la vitrina de l’exposició.