Exposició Permanent

La sala de prehistòria (250.000-700 aC)

A la sala de Prehistòria hi ha un espai dedicat a la troballa de la mandíbula neandertaliana de Banyoles, feta l’any 1887 a les pedreres de travertí del Pla de la Formiga, entre Porqueres i Banyoles. S’hi fa també una especial referència a Pere Alsius i Torrent, farmacèutic i erudit de Banyoles, que la va identificar i estudiar per primer cop. 


Les dues sales de paleolític es dediquen als grups humans caçadors i recol·lectors del paleolític mitjà (50.000-35.000 aC), paleolític superior (35.000-9.000 aC) i epipaleolític-mesolític (9.000-6.000 aC), amb els estris de pedra tallada (quars, quarsita, sílex) que fabricaven els homes de Heidelberg, de Neandertal i Sàpiens. També s’hi exhibeixen restes fòssils de la fauna salvatge que convivia amb ells, com els  grans carnívors  (óssos, hienes, llops,  lleons i panteres de les cavernes), amb qui competien; o els grans herbívors que caçaven (mamuts, rinoceronts,  cérvols, bisons, toros, cavalls i cabres salvatges). El jaciment de referència són les diferents coves del paratge del Reclau a Serinyà, en especial les de Mollet–I, l’Arbreda, el Reclau Viver i d’en Pau, que varen ser excavades per primera vegada  (1943-1973) per Josep M. Corominas i Planellas.


L’altre espai està dedicat als grups humans del neolític i de l’edat del bronze (6.000-700 aC), on es mostra l’evolució cultural que arrenca amb els primers agricultors i ramaders i acaba amb els pobles celtes del bronze final, just abans de l’eclosió del món ibèric.


S’hi aborden tant els llocs d’habitació a l’aire lliure (La Draga) com les coves d’enterrament d’aquestes èpoques al Pla de l’Estany. Els jaciments de referència d’aquest període són el poblat del neolític antic de La Draga (Banyoles), situat a la vora est de l’Estany i que és un dels més antics d’Europa occidental (5.300-5.200 aC); i les coves d’enterrament del neolític, calcolític i edat del bronze de Martís (Esponellà), utilitzades entre  el V-I mil·lennis aC.
 

Etiquetes