Història

El 1928 s’inaugurava, a l’edifici de la Pia Almoina, l’Escola d’Arts i Oficis de Banyoles. Per tal que els estudiants poguessin fer pràctiques de dibuix al natural, el 1931 es van portar a l’edifici dos capitells romànics procedents del claustre del monestir de Sant Esteve de Banyoles; naixia així l’embrió del Museu Arqueològic. Només un any després, el 1932, es descobria la Vil·la Romana de Vilauba (Camós) durant la construcció d’una carretera. La rellevància de les troballes va fer que es creés un petit museu, conegut aleshores com a Museu d’Antiguitats Comarcals.

 

El 1933, de la mà de l’Ajuntament de Banyoles i amb la col·laboració de diverses persones de la ciutat interessades en conservar el patrimoni cultural de la comarca, es va crear una Junta de Museus municipal que s’havia d’encarregar de gestionar el Museu Arqueològic. Aquesta Junta, que també vetllava pel Museu Darder, que ja existia des de l’any 1916, havia de controlar les excavacions sobre prehistòria, arqueologia, mineralogia i paleontologia.

 

Després d’uns anys convulsos marcats per la Guerra Civil, el 1943 el Museu va tornar a obrir les seves portes gràcies, en part, a l’esforç d’una entitat que s’acabava de fundar: el Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles (CECB). Anomenat ara “Museo Arqueológico de Bañolas y Comarca”, estava integrat per objectes procedents d’excavacions de Serinyà, Usall, Porqueres i Vilauba i de donatius i dipòsits de particulars. També és en aquest moment quan es signà el conveni pel qual l’Ajuntament i el CECB es reconeixien com a cotitulars de la institució, situació que s’ha mantingut fins a l’actualitat.

 

Durant els primers anys, el Museu comptava amb una única sala al primer pis. El 1949, però, s’inaugurava la nova sala de Prehistòria, en un acte on hi van assistir les màximes autoritats científiques catalanes, com  Lluís Pericot, Miquel Oliva o Martín Almagro. En les noves vitrines s’aplegaven les col·leccions d’època paleolítica de les coves de Serinyà, en especial de la Bora Gran d’en Carreras i del Reclau Viver, que havia excavat Josep M. Corominas, aleshores Delegat Local d’Excavacions Arqueològiques.

 

Una mica més tard, l’any 1954, quan es va arranjar la planta baixa de l’edifici, el Museu es va ampliar amb una nova sala d’Història, on s’exposaven els materials ibèrics, romans, medievals i moderns, entre ells una col·lecció d’armes de foc dels segles XVIII-XIX, cedida l’any 1932 a l’Ajuntament pel tinent de la Guàrdia Civil de Banyoles.

 

L’1 de març de 1962 el Museu va ser declarat Monumento histórico-artístico per part del Ministerio de Educación Nacional. D’aquesta manera la institució esdevenia, de manera oficial, el destí definitiu dels materials procedents de les excavacions arqueològiques i paleontològiques del Pla de l’Estany, situació que, amb l’arribada de la democràcia, fou ratificada per la Generalitat de Catalunya el 1982.

 

El 1976, i en motiu de la visita al Museu que feren els assistents al IX Congrés Internacional de Ciències Prehistòriques i Protohistòriques, celebrat a Niça, es van remodelar totalment les sales de Prehistòria. Només uns anys després, el 1982, el fons de prehistòria va veure’s notablement incrementat gràcies a la donació de la col·lecció magdaleniana de l’erudit farmacèutic Pere Alsius (1839-1915), conformada per materials de la Bora Gran d’en Carreras (Serinyà).

 

Les sorprenents troballes paleontològiques efectuades el 1984 a Incarcal (Crespià), sumades a les que ja s’havien realitzat uns anys abans a la terrera de Cornellà del Terri, van possibilitar la creació el 1987 d’una sala de Paleontologia. Des del 1977, a més, el Museu ja comptava amb la presència d’un conservador professional, al qual s’hi va sumar el 1984 un conserge fix, que obria de dimarts a diumenge.

 

Després d’una reforma museogràfica parcial duta a terme a mitjan de la dècada dels 90 del segle passat, en part per encabir els nous i excepcionals materials procedents del Poblat Neolític de la Draga, actualment el Museu està immers en el repte més gran des de la seva creació: la renovació integral totes les seves instal·lacions, des dels magatzems fins a les sales d’exposicions, que l’han de convertir en un centre de referència nacional i internacional.