El Museu

L’intent de crear un museu d’arqueologia a Banyoles comença a final dels anys vint del segle passat. Es volia conservar a la ciutat de Banyoles les restes arqueològiques que es trobaven als voltants. 


L’any 1931 ja s’havia dipositat a la Pia Almoina, on aleshores hi havia una Escola d’Arts i Oficis, dos capitells romànics,  procedents de l’antic claustre romànic del monestir de Sant Esteve de Banyoles, que estaven en dues cases de Banyoles. Llavors es va pensar fer un museu d’art per agrupar els objectes antics de la comarca. Poc més tard, el 1932, es varen trobar materials arqueològics a la vil·la romana de Vilauba (Camós). D’aquesta manera ja estava iniciat “un petit Museu Arqueològic”. Aquest museu, que conservava les peces (gerres) trobades a Vilauba, es va anomenar  “Museu d’Antiguitats Comarcals”. Convivia, però, amb la Col·lecció Alsius de Prehistòria (formada per Pere Alsius i Torrent, descobridor de la mandíbula de Banyoles, i conservada pels seus hereus).

El 1933, de la mà de l’Ajuntament de Banyoles, amb la col·laboració de diverses persones de la ciutat interessades en conservar el patrimoni cultural de la pròpia comarca, es va crear una Junta de Museus municipal, que s’havia d’encarregar del Museu Arqueològic. Aquesta Junta, des de l’any 1933, va ser la responsable de la seva gestió, juntament amb la del Museu Darder, que ja existia des de l’any 1916. També havia de controlar les excavacions sobre prehistòria, arqueologia, mineralogia i paleontologia.

Després de la Guerra Civil, el 24 d’octubre de 1943, s’inaugura oficialment el “Museo Arqueológico de Bañolas y Comarca” a la Pia Almoina. El Museu estava integrat per objectes procedents d’excavacions de Serinyà, Usall, Porqueres i Vilauba i de donatius i dipòsits de particulars. El Museu pren un nou impuls, ara de la mà del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles (CECB), constituït el 22 de novembre de 1943,  que el promou i forma sempre sota el patrocini i l’empara de l’Ajuntament de Banyoles. Aquesta doble dependència del museu, que estava gestionat pel CECB en un edifici municipal, es va prolongar fins a l’any 1984. En aquell moment moment, a través d’un conveni, les dues entitats (CECB i Ajuntament de Banyoles) es varen reconèixer com a cotitulars del MACB, situació que ha continuat fins als nostres dies.

Entre els anys 40-70 del segle XX el museu s’obria prèvia sol·licitud a un conserge que vivia a prop, mentre que  la seva gestió es confiava a la Junta del CECB i a un director no professional, membre del CECB, càrrec que va continuar existint fins al 1995. Des de l’any 1977, el MACB compta amb un conservador professional i des del 1984 amb un conserge fix, cosa que va permetre obrir-lo cada dia, llevat del dilluns. 

Durant el primers anys, entre 1943-1948,  el MACB constava d’una sola sala al primer pis de la Pia Almoina,  davant de l’actual sala Josep M. Corominas, on s’exhibien alguns materials prehistòrics de les coves de Serinyà, peces ibèriques del Mas Castell de Porqueres i romanes de Vilauba, a més d’elements medievals de la ciutat. El 4 de desembre de 1949 es va inaugurar la sala de Prehistòria,  a l’actual sala de Josep M.Corominas del primer pis, fet que va donar al museu un gran prestigi entre els prehistoriadors, perquè s’hi aplegaven les col·leccions d’època paleolítica de les coves de Serinyà, en especial de la Bora Gran d’en Carreras i del Reclau Viver,  que havia excavat Josep M. Corominas, aleshores Delegat Local d’Excavacions Arqueològiques.

Una mica més tard, l’any 1954, quan es va arranjar la planta baixa de l’edifici, el MACB es va ampliar amb una nova sala d’Història, on s’hi exposaven els materials ibèrics, romans, medievals i moderns, entre ells una col·lecció d’armes de foc dels s.XVIII-XIX, cedida l’any 1932 a l’Ajuntament pel tinent de la Guàrdia Civil de Banyoles. 

Des d’aleshores fins al 1976 no hi va haver canvis arquitectònics o museogràfics destacables al museu. En aquella data, es va formar la zona de treball al segon pis de la Pia Almoina-Can Fornells, on s‘hi va establir una sala d’investigadors, un magatzem, una sala de restauració (actual despatx del conservador) i uns lavabos.

Igualment, arran de la visita dels assistents al Congrés de Prehistòria Europea de Niça de 1976, es varen remodelar totalment les sales de Prehistòria, situades, com ara, a la zona davantera del primer pis de l’edifici. Aquest muntatge, amb petites variacions, va perdurar fins a l’any 1982, quan va ingressar la col·lecció magdaleniana sobre la Bora Gran d’en Carreras de Pere Alsius i Torrent, erudit i farmacèutic banyolí de finals del s. XIX. Llavors, es va  haver de remodelar per encabir-la-hi. La següent reforma museogràfica  important és la dels anys 1987-1990, provocada pel muntatge de la sala de Paleontologia i per les exposicions temporals sobre paleontologia, la mandíbula de Banyoles i Vilauba, que varen proporcionar molta informació i nous elements museogràfics sobre aquestes temes.

Tot seguit, vindria la reforma museogràfica dels anys 1995-1996,  forçada pels nous espais existents després de la creació de la nova zona d’acolliment del visitant  (consergeria i botiga)  i  de la nova escala d’accés a les sales de Prehistòria, l’any 1993. Aquesta reforma  veurà la formació de la nova sala de Neolític-Bronze, necessària després del descobriment del poblat neolític de La Draga (Banyoles); la nova presentació de la Banyoles i comarca medieval al vestíbul de la Pia Almoina;  i de l’espai dedicat a les troballes monetàries del Pla de l’Estany, davant de la consergeria.

La darrera reforma museogràfica va començar l’any 2000 i, en diverses etapes, s’ha allargat fins al 2009. Aquesta remodelació ha servit per millorar la presentació de totes les sales, a la vegada que es canviaven alguns continguts a la sales de  Paleontologia, Prehistòria i sobretot a la d’Història, que ara incorpora elements de la història medieval-moderna de Banyoles i comarca, tal com preveu l’actual projecte museològic de 2006.
Etiquetes