Publicacions

El Museu Arqueològic i l’Ajuntament de Banyoles col·laboren en l’edició de nombroses publicacions de temàtica arqueològica, en especial d’aquelles que afecten a jaciments de la vila o de la comarca. Les més destacades són:


- J. TREMOLEDA, P. CASTANYER, J. SIMON, A. FERRER (coords.), 2017, La bòbila romana d'Ermedàs (Cornellà del Terri). Una indústria de producció ceràmica d'època romana al Pla de l'Estany. Grup de Recerca Arqueològica del Pla de l'Estany, Ajuntament de Cornellà del Terri, Museu Arqueològic de Banyoles, 522 pàgines.

- A. PALOMO, R. PIQUÉ, X. TERRADAS (eds.), 2017, La revolució neolítica. La Draga, el poblat dels prodigis, Generalitat de Catalunya, Museu d’Arqueologia de Catalunya, Ajuntament de Banyoles, Museu Arqueològic de Banyoles, Diputació de Girona, CSIC-IMF, UAB, 182 pàgines.

- J. FRIGOLA (ed.), 2016, Tretzenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona (Banyoles, 10 i 11 de juny de 2016), Generalitat de Catalunya, Museu d’Arqueologia de Catalunya-Girona, Universitat de Girona, Ajuntament de Banyoles, Museus de Banyoles, 650 pàgines.

- A. PALOMO, R. PIQUÉ, X. TERRADAS (eds.), 2013, Experimentación en arqueologia. Estudio y difusión del pasado, Sèrie Monogràfica 25, Museu d’Arqueologia -Girona, UAM, UAB, CSIC, Ajuntament de Banyoles, Museu Arqueològic de Banyoles, Ajuntament de Forallac, Arqueolític, Experimenta – Asociación Española de Arqueología Experimental, Generalitat de Catalunya, 2 volums, 524 pàgines.

- À. BOSCH, R. BUXÓ, J. CHINCHILLA et. al. 2011, El jaciment neolític lacustre de la Draga, Quaderns de Banyoles, 13, Diputació de Girona, Ajuntament de Banyoles, Museus de Banyoles, 155 pàgines.

- P. CASTANYER, J. TREMOLEDA, 2007, Vilauba. Descobrim una vil·la romana, Ajuntament de Banyoles, Ajuntament de Camós, Ajuntament de Porqueres, CECB, Fundació Caixa Catalunya, 49 pàgines.

- P. CASTANYER, J. TREMOLEDA, 1999, La vil·la romana de Vilauba. Un exemple de l’explotació i ocupació romana del territori a la comarca del Pla de l’Estany, Ajuntament de Banyoles, Museu d’Arqueologia de Catalunya-Girona, Ajuntament de Camós, Ajuntament de Porqueres, CECB, Girona, 394 pàgines.

 

Cal esmentar, així mateix, la publicació periòdica del butlletí el Llegat, editat conjuntament per l’Ajuntament de Banyoles i els Amics dels Museus, on sovint es tracten qüestions referents a jaciments de la comarca o al propi museu.

 

Per saber-ne més:

· LA DRAGA:

- À. BOSCH, J. CHINCHILLA, J. TARRÚS (coords.), 2011, El poblat lacustre del neolític antic de La Draga. Excavacions 2000-2005, Monografies del CASC, 9, Museu d’Arqueologia de Catalunya – Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya, Girona, 256 pàgines.

- À. BOSCH, J. CHINCHILLA, J. TARRÚS, 2006, Els objectes de fusta del poblat neolític de la Draga. Excavacions 1995-2005, Monografies del CASC, 6, Museu d’Arqueologia de Catalunya – Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya, Girona, 184 pàgines.

- À. BOSCH, J. CHINCHILLA, J. TARRÚS (coords.), 2000, El poblat lacustre neolític de la Draga. Excavacions de 1990 a 1998, Monografies del CASC, 2, Museu d’Arqueologia de Catalunya – Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya, Girona, 296 pàgines.

· MAS CASTELL DE PORQUERES:

- J. BURCH, J.M. NOLLA, J. SAGRERA, D. VIVÓ, M. SUREDA, 1999, Els temples i els cementiris antics i altmedievals de mas Castell de Porqueres, Quaderns del CECB, 20, Banyoles, 139 pàgines.

· INCARCAL:

- À. GALOBART, J. MAROTO, 2003, Los yacimientos paleontológicos de Incarcal (Crespià), Paleontologia i Evolució, 34, Sabadell, 299 pàgines.

· EL MUSEU ARQUEOLÒGIC:

- L. FIGUERAS, A. FERRER, 2017, El Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles, un Museo con más de 80 años de historia, Boletín del Museo Arqueológico Nacional, 35, pàgines 1336-1344.

· COVES DE SERINYÀ:

- N. SOLER, J. MAROTO, S. RAMIÓ, 2001, Les coves prehistòriques de Serinyà, Guies del Museu d’Arqueologia de Catalunya, Consell Comarcal de Pla de l’Estany, Museu d’Arqueologia de Catalunya, Ajuntament de Banyoles, Ajuntament de Serinyà, Diputació de Girona, Universitat de Girona, Generalitat de Catalunya, 78 pàgines.