El poblat neolític es troba situat a la vora oriental de l’estany de Banyoles. La seva descoberta es va produir l’any 1990 i des de llavors s’hi duen a terme excavacions sota la coordinació del Museu Arqueològic de Banyoles. Atesa la importància del jaciment, des de l’any 2008 s’ha estructurat un nou projecte de recerca al seu voltant, on hi participen la Universitat Autònoma de Barcelona, el Museu d’Arqueologia de Catalunya i el Consell Superior d’Investigacions Científiques (IMF, Barcelona). La intervenció conjunta d’aquestes institucions, de natura i objectius diferenciats, permet realitzar un apropament més complet a tota la singularitat del jaciment, possibilitant la realització de tasques de recerca, de formació de nous investigadors, de conservació de les restes i de difusió de les seves dades.
Els treballs es varen iniciar el 13 de juny amb a participació d’un grup de 20 d’estudiants del grau d’Arqueologia de la Universitat Autònoma de Barcelona que hi realitzen les seves pràctiques de treball de camp obligatòries. Posteriorment i durant dues setmanes l’equip de treball ha estat compost per estudiants de diferents universitats de l’Estat (Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Barcelona, Universidad de Valladolid, Escola Superior de Conservació i de Restauració de Béns Culturals de Catalunya) i d’Europa (Rennes 2-Bretanya Francesa, Tessalònica a Grècia).
Els treballs han permès finalitzar completament l’excavació del sector iniciat l’any 2015, al costat de la zona que es va començar a excavar l’any 2013. Aquí s’han localitzar diverses fosses que han estat interpretades inicialment com punts on es varen abocar nombrosos materials de rebuig. Enguany s’ha pogut excavar completament una d’aquestes fosses que ha presentat un rebliment especial i que fa plantejar una interpretació sensiblement diferent a la que s’havia plantejat inicialment. L’excavació d’aquesta fossa ha permès documentar 2 cranis de bou, 3 cranis de cabra i un de cabirol; a part de nombroses restes faunístiques de diverses espècies en molt bon estat de conservació, algunes en connexió anatòmica. D’altra banda també en el rebliment s’han pogut recuperar abundants materials arqueològics com fulles d’aixa polides, elements ornamentals, estris de sílex i d’os. Entre aquests materials cal destacar un doble anell fet d’os del qual no hem trobat fins al moment paral·lels a Europa occidental.
El rebliment d’aquesta estructura i el material recuperat constitueix un conjunt amb una significació especial i que es pot relacionar amb alguna pràctica ritual on algunes parts concretes d’animals com els cranis amb banyes varen ser dipositades expressament dins d’una fossa. Aquest tipus de pràctiques s’ha documentat alguna vegada a La Draga però no amb la magnitud i claredat de la estudiada aquest any. Aquesta pràctica pot respondre a la intenció de realitzar algun tipus d’ofrena on el paper dels animals amb banyes tingués una significació especial.
La presència de cranis de bous especialment transformats per ser exhibits és una pràctica coneguda des de l’inici del Neolític i ben estesa al llarg de tota la Mediterrània. El bou s’ha considerat tradicionalment com un animal que representa diferents atributs com la fertilitat, la força, l’aigua...i sovint s’empren en rituals fundacionals de cabanyes i també com element d’acompanyament en els rituals funeraris.