L’Estany és l’origen i el principal signe d’identitat de la ciutat de Banyoles.

Juntament amb la seva conca lacustre són considerats com el conjunt càrstic més extens de la península ibèrica i un espai únic d’un gran valor geològic, ecològic, paisatgístic i cultural.

Situat a ponent del terme municipal, fou declarat per la Generalitat de Catalunya com a zona integrada en el Pla d’Espais d’Interès Nacional (PEIN). El 2003 va ser inclòs en la Llista Ramsar de Zones Humides d’Importància Internacional i ha estat proposat per formar part de la Xarxa Natura 2000, en l’àmbit de la regió mediterrània. L’espai natural de l’Estany està compartit amb el municipi veí de Porqueres.
Així mateix, l’Ajuntament de Banyoles i la seva societat civil en reclamen la seva declaració com a Parc Natural.

L'Estany de Banyoles és d’origen tectònic i càrstic i es va formar en època quaternària (fa 250.000 anys). L’estany de Banyoles és la principal manifestació sorgent de tot un conjunt de deus, estanys i estanyols alimentats per aigües subterrànies que hom anomena conca o sistema lacustre de Banyoles. L’aigua prové d’un aqüífer o reserva subterrània que es nodreix amb les pluges que tenen lloc a les conques dels rius Llierca i Borró, a l’Alta Garrotxa. En aquesta zona s’infiltra per unes capes de roques calcàries, permeables i circula pel seu interior fins a les diferents sortides que el sistema lacustre ofereix. És, per tant, un sistema hidrogeològic de naturalesa càrstica.

La formació de l’estany va tenir lloc per enfonsament de les capes superiors del subsòl, impermeables, a l’interior de les cavitats que l’aigua formava en les roques permeables del seu dessota. En realitat, l’Estany de Banyoles està format per una gran quantitat d’enfonsaments d’aquesta mena, de morfologia circular i pendents molt pronunciats, units entre ells. La disposició dels enfonsaments més importants es pot apreciar analitzant el relleu de fons, constituït per diverses cubetes, algunes de les quals contenen surgències per les que entra l’aigua, i el perfil de les seves vores. A l’entorn de l’estany, algunes rieres aporten també aigua superficial, d’origen pluvial, mentre que uns recs situats a la banda de la ciutat de Banyoles canalitzen el desguàs de l’estany cap al riu Terri.

L’existència d’una massa d’aigua de la magnitud i les característiques de l’estany de Banyoles condiciona fortament tant la vegetació com la fauna del seu entorn. Els alzinars i pinedes mediterrànies que trobem per la comarca són substituïts en les seves proximitats per comunitats vegetals que depenen, en major o menor proporció, de la presència d’aigua: canyissars, jonqueres i boscos de ribera amb diferents espècies arbòries, que s’estableixen a l’entorn de l’estany en funció de la seva afinitat per l’aigua. Aquestes plantes esdevenen al seu torn aliment, refugi i lloc de cria per a nombroses espècies animals relacionades amb el medi aquàtic, com ara ànecs, fotges, balquers, llúdrigues, polles d’aigua i una gran diversitat d’amfibis i rèptils d’aigua dolça.

L’Estany, els estanyols i els recs són un bé de titularitat municipal que l’any 1992 van ser considerats com a bé comunal. La utilització contínua de l’aigua de l’Estany per part del habitants de Banyoles durant segles ha estat l’element determinant per a tractar-lo com a tal. El bé comunal té una naturalesa jurídica especial que fa que, de forma permanent, no pugui ser expropiat, embargat, ni venut.

És un bé que pertany al municipi de Banyoles. La seva administració i conservació pertoca a l’Ajuntament de Banyoles, però l’aprofitament correspon al “comú dels veïns i veïnes”. Tanmateix, en alguns casos, s’ha autoritzat l’ús particular d’aquest bé comunal, com en el cas de l’ús de les pesqueres o les barques d’oci.

L’Estany en dades

Longitud:  2150 m
Amplada: 775 m la màxima i 235 m. la mínima.
Volum: 15,45 hm3
Superfície:  1.180.750 m2, 118,1 Ha
Perímetre: 6.936 m
Fondària: 46,4 m. a la cubeta C-II, 31 a la cubeta C-I i 130 a la C-III, amb una mitjana de 14,8 m.